La Indústria 4.0 és el resultat del maridatge entre els mons físic i digital, conseqüència de la pressió del mercat cap a majors nivells de flexibilitat i resiliència, la qual cosa està provocant que moltes empreses hagin de repensar els seus sistemes productius/logístics i/o models de negoci per donar resposta a una demanda de solucions cada vegada més personalitzades. La quarta revolució industrial (Indústria 4.0) és la hibridació de la segona i la tercera revolució, i es fonamenta en els denominats sistemes ciberfísics, possibles gràcies a la Internet de les Coses (IoT), la qual permet tant la digitalització d’actius físics per al seu control, com l’obtenció de grans volums de dades (big data). La relació entre les dimensions ciber i física s’explica amb el cercle virtuós definit per la modelització i la materialització.
La modelització consisteix a traslladar objectes del món físic al món digital. Amb l’ús de tecnologies d’anàlisis de dades, estadística, modelatge i simulació, es creen els bessons digitals (digital twins), amb els quals es pot experimentar a alta velocitat i sense riscos físics, així com disposar d’entorns de formació, entrenament i de suport a les operacions, ajudats amb elements de realitat estesa. Això permet crear una cadena de valor digital en la qual es combinen sistemes virtuals amb sistemes físics dotats d’una interfície digital (campana digital).
La materialització converteix objectes del món digital a objectes del món físic. El control d’objectes físics mitjançant objectes de programari es coneix com a automatització. Tecnologies com la impressió 3D, l’electrònica embeguda i sensòrica, la robòtica avançada i la intel·ligència artificial, permeten una nova generació de sistemes ciberfísics connectats i noves formes àgils de desenvolupament basades tant en els sistemes natius 4.0 (greenfield), com en els 3.0 i anteriors (brownfield), l’adaptació dels quals al 4.0 (retrofitting) és una de les tasques a afrontar.
Els mons IT (Informàtica) i OT (Operacions) han conviscut seguint en molts casos vides paral·leles. La demanda de sistemes ciberfísics obliga a derrocar murs aixecats des de fa dècades i fer efectiva la denominada convergència IT/OT. La figura del Digital Transformation Manager (DTM), també conegut com a responsable de la transformació digital, és un perfil professional transversal i híbrid emergent en els nous organigrames, del qual la revista Fortune recull el caràcter imparable de la demanda d’aquests hybrid jobs. El software Low-Code (programació gràfica amb ràpides corbes d’aprenentatge) facilita l’accés al pensament computacional, al modelatge i a les arquitectures de referència, que són la base de la mentalitat (mindset) adequada per a la Indústria 4.0. El concepte d’MVP (mínim producte viable) es pot estendre a mínims bessons digitals viables utilitzables per diversos perfils professionals de manera transversal.
El principal objectiu del màster en Indústria 4.0 és proporcionar una solvència tècnica suficient en les tecnologies 4.0 esmentades, juntament amb un mindset que permeti modular un discurs efectiu per a un lideratge interdisciplinari, incloent-hi les fases de diagnòstic, preparació, execució, posada en marxa i seguiment, atenent objectius no sols de rendibilitat sinó d’un salt qualitatiu individual i col·lectiu per a afrontar els reptes del futur.
Professionals d'Operational Technologies que vulguin aventurar-se en l'àmbit de la Indústria 4.0 i incorporar els coneixements necessaris d’Information Technologies. Professionals d'Information Technologies que vulguin aventurar-se en l'àmbit de la Indústria 4.0 i incorporar els coneixements necessaris d'Operational Technologies. Emprenedors interessats a entrar a la Indústria 4.0 i incorporar el coneixement d'Information Technologies i d'Operational Technologies per a aquest propòsit. Titulats d'enginyeria (informàtica, telecomunicacions, industrial, agrònoms, camins, etc.), física, matemàtiques o estadística.